Com enregistrar una banda simfònica

by InSitu 0 Comments
COM ENREGISTRAR UNA BANDA SIMFÒNICA

L'enregistrament d'una banda simfònica és en molts aspectes igual que la gravació d'una orquestra simfònica.

Si vols un enregistrament no professional però amb qualitat acceptable et recomano una gravadora tipus zoom. Ara n'hi ha de molt assequibles que a més graven en estèreo. Però si necessites un enregistrament amb qualitat professional, t'explicaré les meves experiències en aquest camp.

Partim que el repertori ja està assajat i que anem a fer l'enregistrament a la millor sala que hem pogut aconseguir.

SITUAR ELS MICRÒFONS

Hi ha dues tècniques principals per situar els micròfons quan vam gravar una banda. Es poden utilitzar una o altra o les dues en combinació. Aquesta última és la meva preferida.

  1. Micròfons generals (normalment anomenat "parell estèreo").
  2. Micròfons propers (coneguts com espot en anglès).
  3. Micròfons generals + micròfons propers.
MICRÒFONS GENERALS
És la primera opció sempre que les condicions acústiques de la sala siguin acceptables. Consisteix a utilitzar un parell de micròfons iguals (de vegades fins a tres) per recollir el so general de tota la banda.
El lloc ideal és al centre, davant de tots els músics. Es tracta de buscar el que els anglesos anomenen el sweetpot (punt dolç). Per la seva posició privilegiada, a sobre del director (sense fer-li mal!) Es considera un bon punt de partida. Encara que després cal ajustar en funció de la grandària de la sala, les condicions acústiques, etcètera.
Els avantatges d'utilitzar micròfons generals és que obtens una imatge realista, natural i amb profunditat. El més semblant a l'escolta humana estèreo. Cada micròfon seria similar a cadascun
de les nostres oïdes.
Aquesta tècnica presenta el problema que, si la sala és massa reverberant o l'acústica no és bona, això és el que tindrem en la gravació. A més, és una tècnica que presenta poc marge per destacar a algun instrument si cal, com, per exemple, els solistes.
A la música en directe la vista ens ajuda a identificar el solista i el nostre cervell inconscientment li apuja el volum, ens el fa més present. A un enregistrament amb parell de microfons en estèreo pot haver instruments o grups que quedin més llunyans, especialment en una banda on hi ha instruments que difereixen molt en potència sonora. És ideal poder col·laborar amb el director en situar els instruments en diferent plans, especialment als solistes.
Sobre com col·locar el parell estèreo hi ha munts de llibres escrits. Aquí simplement et donaré una pinzellada de cadascuna de les tècniques més comuns.
XY

L'efecte estèreo (la sensació que cada instrument està en un lloc diferent davant de nosaltres) és bona encara que una mica estreta. Per enregistrar una banda potser no la faria servir perquè recull molt bé el que està en el centre mentre que els laterals queden fora d'eix. La compatibilitat monofònica (que se senti bé quan també es reprodueix en un equip monofònic) és força bona.

microfonos xy InSitu
ORTF

Són dos micròfons de tipus cardioide formant un angle de 110 º entre ells amb 17 cm entre les càpsules. És el que més faig servir últimament. La definició estèreo és molt bona i el so és profund i ampli.

NOS

Semblant al ORTF. Les distàncies són de 30 cm entre les càpsules i l'angle de 90 º així s'aconsegueix més sensació d'espai.

PAR ESPAIAT

De totes les tècniques és potser la que més problemes presenta. Sovint hi ha problemes de fase a causa que el que entra per un micròfon i un altre és força diferent del de l'altre algunes freqüències s'anul·len entre si. Això fa que el so sigui més prim. També es produeix un cert buit en el centre del que escoltem si la distància és gran entre micròfons. De vegades es soluciona afegint un tercer micròfon en el centre, encara que tornem a afegir problemes de fase.

El parell espaiat he d'utilitzar més del que voldria, principalment als concerts, a causa de les exigències escèniques que no em permeten situar un peu al centre.

MIDDLE SIDE

És una tècnica una mica complexa. Necessites un micròfon cardioide i un altre a figura de 8 (bidireccional), Es munten un sobre un altre i després és necessari crear una ruteig especial al mesclador, doblant el micròfon de figura de 8 en dues pistes i canviant la polaritat en una d'elles... un embolic.

L'avantatge d'aquest sistema és que després, en la barreja, pots canviar l'amplitud de la imatge estèreo i que la compatibilitat amb monofònica és total. Com a crítica, al so li falta calidesa i presència. Es fa servir molt en vídeo perquè dóna molt bon so en els reproductors monofònics.

DECCA TREE

Una col·locació especial de tres micròfons formant un triangle davant de l'orquestra. Inventat pels enginyers de la prestigiosa discogràfica de música clàssica amb molt bons resultats. Quan hi ha temps i possibilitats és molt bona opció.

MICRÒFONS PROPERS

Consisteix a posar micròfons individuals a instruments o grups d'instruments enfocant només a ells. Hi ha d'haver certa distància entre el micròfon i l'instrument, ja que els instruments acústics la necessiten espai per desenvolupar el seu so.

El so que es capta sol ser més "cru" i sovint necessita que se li afegeixi reverberació. No obstant això té una gran presència que és recomanable per a alguns estils com les bandes sonores o la música contemporània.

Només micròfons propers (sense generals) les faig servir només quan és imprescindible perquè l'acústica de la sala no permet que l'enregistrament amb els d'ambient sigui de qualitat perquè hi ha massa reverberació, el so és lleig o hi ha molt soroll de fons.

TÈCNICA MIXTA

És la que més utilitzo. Un parell de micròfons en alguna de les disposicions que t'he comentat abans i després micros individuals. No sempre és necessari microfonar tots els grups, de vegades n'hi ha prou amb fer-ho amb aquells que poden córrer el risc de quedar més tapats a la mescla final, com ara els clarinets.

En realitat pots posar micròfons spot fins a l'infinit: a saxòfons primers, segons, clarinets primers ... Però com més micròfons individuals, més problemes de fase i de manca de claredat general. El meu consell és que els facis servir amb mesura.

CONSELLS PER GRAVAR UNA BANDA SIMFÒNICA

♦ La gran quantitat de músics que sol tenir una banda obliga a allunyar bastant els micros perquè puguin recollir tots els grups i cap quedi fora d'eix.

♦ El volum d'alguns instruments pot saturar els micròfons. Cal comprovar el nivell d'entrada canal per canal.

♦ Hi ha grups d'instruments que poden quedar sobrepassats per la potència d'altres. En teoria això és feina del director, però una ajuda gràcies als micros propers no va malament a les mescles.

♦ Amb el volum sonor d'una banda de vegades és difícil controlar les reverberacions de la sala. Sempre és preferible una sala seca i afegir reverberació a la mescla.

Si tens dubtes, pots contactar-me sense compromís.

Antonio-Velasco-InSitu

© Antonio Velasco Polonio 2018

Compositor, tècnic de so professional i productor en InSitu gravació i edició musical www.insitumusic.com

 

Cómo grabar una banda sinfónica

by InSitu 0 Comments
CÓMO GRABAR UNA BANDA SINFÓNICA
La grabación de una banda sinfónica es en muchos aspectos es igual que la grabación de una orquesta sinfónica.
Si quieres una grabación no profesional pero con calidad aceptable te recomiendo una grabadora tipo zoom. Ahora las hay muy asequibles que además graban en esterero.
Pero si necesitas una grabación con calidad profesional te voy a explicar mis experiencias en este campo. 
Partamos de que el repertorio ya está ensayado y de que vamos a grabar en la mejor sala que hemos podido conseguir. Si tienes dudas en estos aspectos puedes leer mis artículos.
SITUAR LOS MICRÓFONOS
Existen dos técnicas principales para situar los micrófonos cuando grabamos una banda. Se pueden utilizar una u otra o las dos en combinación. Esta última es mi preferida.
  1. micrófonos generales (normalmente llamado "par estereo").
  2. micrófonos cercanos (conocidos cómo spot en inglés).
  3. micrófonos generales + micrófonos cercanos.
MICRÓFONOS GENERALES
Es la primera opción siempre que las condiciones acústicas de la sala sean aceptables. Consiste en utilizar un par de micrófonos iguales  (a veces hasta tres) para recoger el sonido general de toda la banda.
El lugar ideal es en el centro, delante de todos los músicos. Se trata de buscar lo que los ingleses llaman el sweetpot (punto dulce). Por su posición privilegiada, encima del director (¡sin hacerle daño!) se considera un buen punto de partida. Aunque luego es necesario ajustar en función del tamaño de la sala, las condiciones acústicas etcétera.
Las ventajas de utilizar micrófonos generales es que obtienes una imagen realista, natural y con profundidad. Lo más parecido a la escucha humana estéreo. Cada micrófono sería similar a uno de nuestros oídos.
Esta técnica presenta el problema de que si la sala tiene demasiada reverberación o la acústica no es buena, eso es lo que tendremos en la grabación. Además, es una técnica que presenta poco margen para destacar a algún instrumento si es necesario, cómo, por ejemplo, los solos.
En la música en directo la vista nos ayuda a identificar el solista y nuestro cerebro inconscientemente le sube el volumen, nos lo hace más presente. En una grabación con par estéreo puede haber instrumentos o grupos de que queden más lejanos, especialmente en una banda donde hay instrumentos que difieren mucho  en potencia sonora. Es ideal poder colaborar con el director en situar los instrumentos en diferente planos, especialmente a los solistas.
Sobre como colocar el par estéreo hay montones de libros escritos. Aquí simplemente te daré una pinceladas de cada una de las técnicas más comunes.
XY, la imagen estéreo (la sensación de que cada instrumento está en un lugar diferente delante de nosotros) es buena aunque algo estrecha. Para una banda quizás no la utilizaría porque recoge muy bien lo que está en el centro mientras que los laterales quedan fuera de eje. La compatibilidad mono (que se oiga bien cuando se reproduce en un equipo monofónico) es bastante buena.
microfonos xy InSitu
ORTF, son dos micrófonos de tipo cardioide formando un angulo de 110 º entre ellos con 17 cm entre las cápsulas. Es el que más uso últimamente. La definición estéreo es muy buena y el sonido es profundo y amplio.  
NOS, parecido al ORTF. Las distancias son de 30 cm entre las capsulas y el angulo de 90º así se consigue más sensación de espacio.
PAR ESPACIADO, de todas las técnicas es quizás la que más problemas representa. A menudo presenta problemas de fase debido a que lo que entra por un micrófono y otro es bastante diferente a lo del otro algunas frecuencias se anulan entre si y esto hace que el sonido sea más delgado. También se produce un cierto vacío en el centro de lo que escuchamos si la distancia es grande entre micrófonos. A veces se soluciona añadiendo un tercer micrófono en el centro aunque volvemos a añadir problemas de fase.
El par espaciado he de utilizarlo más de lo que quisiera, sobre todo en conciertos, debido a las exigencias escénicas que no me permiten situar un pie en el centro.
MIDDLE SIDE, es un poco compleja. Necesitas un micrófono cardioide y otro en figura de 8 (bidirecional), Se montan uno sobre otro y después es necesario crear una ruta en especial en el mezclador, doblando el micrófono figura de 8 en dos pistas y cambiando la polaridad en una de ellas... un lío.
La ventaja de este sistema es que después, en la mezcla, puedes cambiar la amplitud de la imagen estero y que la compatibilidad con mono es total. Como critica, al sonido le falta calidez  y presencia. Se usa principalmente en vídeo porque da muy buen sonido en los reproductores mono.
DECCA TREE, una colocación especial de tres micrófonos formando un triangulo delante de la orquesta. Inventado por los ingenieros de la prestigiosa discográfica de música clásica con muy buenos resultados. Cuando hay tiempo y posibilidades es muy buena opción.
MICRÓFONOS CERCANOS
Consiste en poner micrófonos individuales a instrumentos o grupos de instrumentos enfocando solo a ellos.  Tiene que haber cierta distancia entre el micrófono y el instrumento pues los instrumentos acústicos la necesitan espacio para desarrollar su sonido.
El sonido que se capta suele ser más "crudo" y a menudo necesita que se le añada reverberación. Sin embargo tiene una gran presencia que es recomendable para algunos estilos como las bandas sonoras o la música contemporánea.
Yo uso solo spot (sin generales) cuando es imprescindible pues la acusica de la sala no permite que la grabación con los de ambiente sea de calidad porque hay demasiada reverberación, el sonido es feo o hay mucho ruido de fondo.
TÉCNICA MIXTA
Es la que más utilizo. Un par de micrófonos en alguna de las disposiciones que te he comentado antes y luego micros individuales. No siempre es necesario microfonar todos los grupos, a veces basta con hacerlo con aquellos que pueden correr el riesgo de quedar más tapados en la mezcla final, como por ejemplo los clarinetes.
En realidad puedes poner micrófonos spot hasta el infinito: a saxofones primeros, segundos, clarinetes primeros...  Pero mientras más micrófonos individuales, más problemas de fase y de falta de claridad general. Mi consejo es que los uses con mesura.
CONSEJOS PARA GRABAR UNA BANDA SINFÓNICA

♦ La gran cantidad de músicos que suele tener una banda obliga a alejar bastante los micros para que puedan recogerse todos los grupos y ninguno quede fuera de eje.

♦ El volumen del algunos instrumentos puede saturar los micrófonos. Es necesario comprobar el nivel de entrada canal por canal.

♦ Hay grupos de instrumentos que pueden quedar sobrepasados por la potencia de otros. En teoría esto es trabajo del director, pero una ayuda gracias a los micros cercanos no va mal en las mezclas.

♦ Con el volumen sonoro de una banda a veces es  difícil controlar las reverberaciones de la sala. Siempre es preferible una sala seca y añadir reverberación en la mezcla.

Antonio-Velasco-InSitu

© Antonio Velasco Polonio 2018

Compositor, técnico de sonido profesional y productor en InSitu grabación y edición musical  www.insitumusic.com

“SOUNDS FROM BARCELONA” W DUET en las plataformes online

by InSitu 0 Comments

[spotifyplaybutton play="spotify:album:3qjbt2u0cEjTZvBKkvDdTs"/]

 

El CD ha sido grabado en abril de 2017 por insitu y posteriormente también editado por nosotros. Héctor Valls (piano) y Francisco Vidal (clarinete) nos presentan una muestra de sus 15 años de carrera como dúo con obras representativas del repertorio para clarinete y piano y de lo que ofrecen a sus conciertos.

“SOUNDS FROM BARCELONA” W DUET a les plataformes online

[spotifyplaybutton play="spotify:album:3qjbt2u0cEjTZvBKkvDdTs"/]

 

El CD ha estat enregistrat a l'abril de 2017 per InSitu i posteriorment també editat per nosaltres. ls (piano) i Francesc Vidal (clarinet) ens presenten una mostra dels seus 15 anys de carrera com a duet amb obres representatives del repertori per a clarinet i piano i del que ofereixen als seus concerts.